Aquesta obra mestra del cinema també parla de presoners francesos a Alemanya, ara durant la Primera Guerra Mundial; també s'obstinen a intentar fugir, tot i que no tenen una mala relació amb els seus carcellers. De fet, el film advoca clarament per l'entesa entre homes que són soldats però també persones, tot i que les diferències de classe social pesen més que la nacionalitat: així, l'aristocràtic oficial alemany encarnat per Erich Von Stroheim es fa molt amic del capità francès perquè també és d'origen noble, i li resultarà difícil entendre que se sacrifiqui per companys que no tenen un llinatge il·lustre; si fins i tot un dels evadits és jueu! Finalment, Jean Gabin protagonitzarà una breu però intensa història d'amor amb l'alemanya Dita Parlo.
Renoir transmet amb senzillesa sorprenent el missatge antibel·licista d'un títol que va fer molt per la història del cinema però, malauradament, ben poc per evitar una nova contesa encara més sagnant.
6 comentaris:
Película emblemática en la filmografía de Jean Renoir, para algunos su mejor film.
Cierto, aunque en las listas sale ganando "La regla del juego".
Y mi preferida del director es "Une partie de campagne".
Hola Ricard!
Me fascina. Hay momentos magníficos, cuando Stroheim se disculpa con el oficial frances por haberle disparado, esa Marsellesa... Hace mucho que la vi pero me quedo grabado ese instante cuando hablan de la ametralladora Maxim y Gabin dice que el prefiere el restaurante. Lo dicho, una película irrepetible.
Saludos!
Consigue que los diálogos sean muy ilustrativos sin que parezcan discursos. La emoción surge a través de una pasmosa naturalidad.
Saludos.
Poc puc afegir al que ja heu dit. El mateix títol de la pel·lícula ha acabat esdevenint sinònim del propi Setè Art.
Una abraçada.
Doncs sí.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada