dilluns, 29 de gener de 2018

TIERRA FIRME


David Verdaguer, omnipresent, el retrobem a "Tierra firme", film del 2017 de Carlos Marqués-Marcet, qui ja l'havia dirigit a "10.000 km", igualment amb Natalia Tena al repartiment. Aquí, però, ella és la parella de l'Oona Chaplin, i les dues comparteixen un vaixell al Tàmesi. L'anglesa vol tenir un fill i en Roger (Verdaguer) sembla el donant ideal. Però no tothom té clar el paper que ha de jugar i no tothom està convençut del camí a seguir, i no serà tan senzill com moure la casa flotant pels canals londinencs.

La pel·lícula pateix un ritme insegur però es beneficia d'una gran dosi de naturalitat ja des de l'escena de la borratxera (una situació que no deu ser tan fàcil de filmar). El treball dels tres intèrprets hi fa molt però la cosa hauria estat encara millor si David Verdaguer hagués matisat una mica el seu paper de follador simpàtic i potser tampoc calien alguns excessos escatològics. Ja ens ho creiem que és una història real com la vida mateixa, coi!

En fi, un treball imperfecte però agradable del català que evoca en certa manera un clàssic del cinema francès i mundial, un film molt peculiar que Jean Vigo va dirigir l'any 1934 en què una parella es desplaça en una barcassa per un altre riu -el Sena-, ajudats pel vell Jules (Michel Simon). Com en el film de Marqués-Marcet, discuteixen i la terra ferma els separa però el seu amor és massa intens. "L'Atalante" és una obra mestra en què el realisme cedeix davant d'un apassionament que confereix a les seves imatges una dimensió onírica, el cant a la vida d'un realitzador que moriria el mateix any de l'estrena del film, als 29 anys, víctima de la tuberculosi.