La producció turca "Sueño de invierno" (Nuri Bilge Ceylan, 2014) va ser la guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Cannes de l'any passat.
Hivern a la Capadòcia, esplèndidament fotografiat per Gökhan Tiryaki. Però el més rellevant d'aquest film és el seu guió extraordinari: diverses anècdotes en principi poc rellevants sobre la vida quotidiana en un racó de món i llargues escenes de diàleg serviran per confeccionar un discurs molt lúcid sobre la caritat i per retratar uns personatges egoistes cadascun a la seva manera, incapaços d'entendre's i de fer-se entendre. Només en l'escena final, el protagonista, un aprenent d'intel·lectual que confón l'equanimitat amb la prepotència, revela totes les seves pors i inseguretats; però només a l'espectador mitjançant la veu en off, ja que és incapaç de dir-l'hi a la seva jove esposa, tan desorientada com ell, no fos cas que es comuniquessin.