Es tracta d'una preqüela o un spin-off de "Verónica", ja que ens mostra la joventut de la monja cega que hi apareixia, Sor Narcisa (un homenatge al film de Michael Powell i Emeric Pressburger?), ara amb la fesomia d'Aria Bedmar (també la podem veure a "Els hereus de la terra"); aquí és una novícia a qui tan aviat se li apareix la Verge com els fantasmes que s'amaguen en un convent en els anys posteriors a la Guerra Civil, els traumes de la qual tindran un pes fonamental en la trama.
Una trama no especialment original per a un títol menys divertit que "Verónica", tot i que molt ben fotografiat, amb un format quadrat que remet a Dreyer o a la mateixa "Narciso negro", més atent al suspens i a l'elegància de la posada en escena que als ensurts, en general previsibles.
4 comentaris:
Se agradece que no recurra especialmente al truco de asustar y elija otros caminos.
Sí, es su principal virtud.
Hola Ricard!
Digamos que no soy muy fan del genero pero le paso tu recomendación a mi parte contratante que si lo es...jeje
Saludos!
Si es fan del género, seguir a Paco Plaza es casi obligación.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada