Un periodista decidit a guanyar el Pulitzer al preu que sigui assumeix el repte de fer-se passar per boig (amb l'assessorament d'un psiquiatre oriental anomenat Doctor Fong) i entrar en un manicomi per resoldre l'assassinat d'un intern. A contracor, col·labora en l'enganyifa la seva nòvia que és stripper.
Les escenes a cal Doctor Fong i una bastant gratuïta demostració del talent de la nòvia ens avisen que ens trobem davant d'una sèrie B. Però, com dèiem, es tracta d'un títol de culte, i no sense motiu.
Les escenes al sanatori i el ¿previsible? procés d'alienació mental del protagonista aporten una considerable angoixa, subratllada per la fotografia expressionista del gran Stanley Cortez (en blanc i negre; curiosament, les imatges que pertorben els interns les veurem en color), i el resultat esdevé un híbrid prou eficaç entre el cinema d'horror i la denúncia: dels mètodes expeditius utilitzats al manicomi o dels problemes de la societat americana del moment, exposats a través dels traumes que han fet embogir un veterà de la Guerra de Corea, un jove únic estudiant negre en una universitat del Sud o un científic especialitzat en la fissió nuclear.