A les ordres del seu marit, Giulietta Masina havia fet d'artista ambulant a "La strada" (1954) i de prostituta a "Las noches de Cabiria" (1957). A "Giulietta de los espíritus" (1965), fa de burgesa, però el personatge, indissolublement lligat a l'actiu amb qui comparteix el nom, vindria a ser el mateix, una dona bona i innocent de qui la gent se n'aprofita o que és enganyada, en aquest cas per un marit adúlter.
Fellini ironitza sobre uns burgesos extravagants, semblants als que apareixien a "La dolce vita", i sobre la moda de les religions orientals i de l'espiritisme. En una d'aquestes sessions, la sensible Giulietta contacta amb l'esperit d'una noia anomenada Iris, tot i que no sabrem si només es tracta d'un producte de la seva imaginació; també coneix altres personatges aparentment reals però que habiten un món de fantasia, com la seva veïna Susy, interpretada per una hipersexualitzada Sandra Milo. Els esperits, la veïna i alguns possibles amants com el jove i bellíssim fillol de la Susy o un aristocràtic cavaller espanyol (José Luis de Vilallonga), que la instrueix sobre l'art del toreig i com preparar una sangria, beguda de l'oblit, l'enfronten a les seves repressions, probablement originades per la seva educació catòlica (impagable la representació infantil del martiri d'una santa). Finalment, una experiència psicoanalítica permetrà a la protagonista alliberar-se dels seus fantasmes i recuperar la llibertat, tot fugint de la casa de nines en què ha estat vivint una mentida.
Fellini repeteix amb el director de fotografia de "8 y 1/2", Gianni Di Venanzo, ara en color, i, a part d'obtenir la millor interpretació de la seva esposa, confecciona un film visualment fascinant en què, amb l'excusa de la imaginació i els records de la protagonista, trobem tots els motius que seran recurrents en la seva filmografia, expressats amb el característic to oníric: les dones exuberants -presumptes nimfòmanes-, els vestits impossibles, les aparicions misterioses en una platja, les monges, el circ, fins i tot un oracle hermafrodita que anticipa un personatge similar al "Satyricon".