Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MANUEL MARTÍN CUENCA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MANUEL MARTÍN CUENCA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de desembre del 2021

MATERNITAT SUBROGADA

Manuel Martín Cuenca torna a treballar amb Javier Gutiérrez a "La hija" i l'emparella amb Patricia López Arnaiz ("Ane") per construir un thriller tan sobri com implacable, narrat amb intel·ligència i notable sentit del suspens. 

Ja no és un el sociòpata, com en anteriors treballs del director, sinó dos: la parella protagonista, que viu amb l'única companyia dels seus gossos al cim d'una muntanya. Ell, però, aparenta ser una persona amable i empàtica que, a més, treballa en un centre per a delinqüents menors d'edat amb els quals deu tenir prou bon rotllo perquè ensarrona una pobra noia embarassada de quinze anys perquè s'escapi i oculti a casa seva amb la promesa d'un futur per al seu fill (o filla), que faran passar per seu (seva) quan neixi, ja que la dona és infèrtil. Un pacte que endevinem tan inestable com el clima dalt de la muntanya.

L'argument ens recorda el de la sèrie "El cuento de la criada". Basada en la novel·la de Margaret Atwood i protagonitzada per Elisabeth Moss, parteix d'una premissa inquietant, per desgràcia no tan improbable: després d'una crisi que acaba amb la mort del president dels Estats Units i la major part dels congressistes, prenen el poder uns fonamentalistes cristians que es dediquen a penjar tothom qui els porta la contrària i que segresten les dones fèrtils -com la protagonista- perquè proveeixen de fills les famílies dels dirigents. Les escenes de la fecundació (la Cerimònia) són bastant extravagants.

La primera temporada sorprèn per la temàtica i per una posada en escena d'estudiada elegància; lamentablement, i sobretot a partir de la segona temporada, el guió dóna més voltes que uns cavallets per no arribar a la frontera del Canadà ni enlloc.

divendres, 24 de novembre del 2017

EL AUTOR


El darrer film de Manuel Martín Cuenca, basat en la novel·la "El móvil", de Javier Cercas, afegeix un nou personatge a la seva galeria de sociòpates. Entre el thriller i la comèdia negra, "El autor" ens presenta el gris Álvaro (Javier Gutiérrez), trist empleat d'una notaria i aspirant a novel·lista, el qual, davant la manca d'idees i esperonat pel professor del taller d'escriptura (el sempre genial Antonio de la Torre), es dedicarà a manipular els veïns del seu immoble per forjar una realitat digna de ser retratada.

El director, novament ajudat per Pau Esteve Birba a la fotografia, confirma el talent exhibit a "Caníbal" i ens ofereix hàbils metàfores visuals: l'apartament de l'escriptor és buit i intensament blanc, com les pàgines en blanc de l'obra total que ansia escriure a partir de les misèries quotidianes que sorgeixen en forma d'ombres al mur d'un celobert convertit en caverna platònica; en canvi, els pisos dels veïns que visita per ordir el seu pla són plens de figures d'animals o d'animals dissecats, que els atorguen un aire kitsch i alhora suggereixen la presència d'un observador mancat de vida i d'empatia.

divendres, 29 d’agost del 2014

LA FLAQUEZA DEL BOLCHEVIQUE


Després de veure "Caníbal", em va semblar interessant revisar aquest altre títol que Manuel Martín Cuenca va dirigir el 2003, adaptació d'una novel·la de Lorenzo Silva.

I descobreixo que "La flaqueza del bolchevique" va del mateix: un sociòpata (Luis Tosar) quasi redimit per l'amor d'una noia guapíssima, en aquest cas una María Valverde adolescent. Que el protagonista no es mengi la gent i treballi d'executiu en un banc d'inversions no implica una diferència considerable i la història no sembla tan terrorífica però té el mateix alè tràgic.

María Valverde (dedicat al David).

dilluns, 23 de juny del 2014

CANÍBAL


Carlos fa de sastre al barri vell de Granada i porta una vida solitària i austera. Però al seu rebost mai no hi falta un bon bistec. Per adquirir la carn que constitueix la seva dieta ha de fer alguna sortida nocturna, i no és perquè la venguin en un pàquis. Un dia, apareix una veïna romanesa que està per menjar-se-la...

El darrer film dirigit per Manuel Martín Cuenca ("La flaqueza del bolchevique") és un punt i apart en el cinema de terror espanyol, elegant i sensible malgrat la truculència de l'argument. Antonio de la Torre fa una interpretació sòbria i plena de matisos de l'inquietant personatge protagonista; la romanesa Olimpia Melinte, en un doble paper, és bellíssima, quasi tant com la fotografia de Pau Esteve Birba (impressionants, les imatges de Sierra Nevada).