El film planteja un esquema relativament senzill: Kelly i Hayworth estan enamorats i treballen junts en un espectacle de music-hall; però ella té un gran èxit quan es presenta a una prova per fer de model i un productor de Broadway s'entossudeix a convertir-la en una estrella i, posats a fer, casar-s'hi. No revelaré el final, tot i que és previsible. En qualsevol cas, es tracta d'un títol lluminós, amb molts colors i molta música, centrat en el món del show-business, excusa perfecta per a un musical dels anys daurats del gènere.
El muntatge d'un gran musical a Broadway és també l'argument de "Melodías de Broadway" (Vincente Minnelli, 1953), una altra obra mestra del gènere que ironitza amb la presumpta decadència del seu protagonista, sòsia d'un Fred Astaire veterà però encara força àgil, i que recupera la Cyd Charisse després que l'actriu ja hagués demostrat la seva vàlua en un paper més curt a "Cantando bajo la lluvia". Els números musicals són variats i en general excel·lents i els comentaris sobre el món de l'espectacle, entre el sarcasme i l'admiració, també emparenten aquest títol amb el que havien dirigit Gene Kelly i Stanley Donen un any abans.
That's Entertainment!
4 comentaris:
Míticos ejemplos del género.
Dos clásicos.
De la segona recordo, a banda del mític "That's Entertainment!", l'escena en la que els personatges surten bufant després de veure l'estrena d'una obra basada en el Llibre de Job.
Una abraçada.
Sí, un dard sobre la pedanteria intel·lectual, poc compatible amb el gènere.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada