Macklin i la noia tenen l'ajuda d'un antic company, en Cody, que interpreta Joe Don Baker -en aquell moment, rei del cinema d'acció gràcies a "Pisando fuerte"-. Les converses entre ambdós giren sempre sobre la conveniència de jubilar-se, ja que la feina de robar és perillosa i se senten una mica veterans. Aquest to malenconiós i desencantat, la presència de Robert Ryan i certa misogínia, centrada sobretot en el personatge de la rossa nimfòmana que pretén passar per la pedra tots els clients del taller mecànic que regenta amb el marit i el cunyat, acusant-los de violació si gosen (com fa en Cody) refusar els seus oferiments, fa pensar en el cinema de Sam Peckinpah.
És un títol d'acció lacònic i eficaç, amb un aire de sèrie B que potser no té el film de Boorman, però Quentin Tarantino, en el seu llibre "Reflexions sobre cinema" (*), el considera la millor adaptació de Westlake.
(*) L'autor rememora les seves primeres experiències com a espectador molt precoç i dedica extensos espais a films com l'esmentat i altres clàssics d'acció dels setanta. Podem estar més o menys d'acord amb les seves opinions, però Tarantino demostra una vegada més que els seus coneixements sobre cinema són enciclopèdics i que és un escriptor excel·lent.