Podria ser-ho. Com altres títols revisionistes del gènere, parla del genocidi practicat sobre els nadius americans. Se centra en un episodi deplorable que va ocórrer a Oklahoma, els anys vint del passat segle: els indis osage van trobar petroli a la reserva on se'ls havia confinat i es van fer milionaris de la nit al dia. Els blancs no van desaprofitar l'ocasió, sempre valent-se de la innocència dels indis. Primer, venent-los a preu d'or tota mena de coses que potser no necessitaven; finalment, els més espavilats (o els menys escrupolosos) casant-s'hi per heretar el seu patrimoni. Curiosament, els osage no vivien gaire, la qual cosa escurçava els terminis; les malalties no es van investigar, però, quan la cosa va anar a més, va haver d'intervenir un FBI que tot just s'acabava d'inventar.
De manera que "Los asesinos de la luna" també es pot veure com un thriller d'investigació.
Però, per damunt de tot, és un títol cent per cent scorsesià que ens torna a parlar de la culpa, i de la traïció, que aquí circula en moltes direccions fins a una escena final (prèvia a un epíleg meravellós) calcada d'un moment similar a "Uno de los nuestros".
La redempció resulta aquí difícil si no impossible, ja sigui dels individus, ja sigui de la mateixa nació americana. Scorsese vol expiar la culpa dels europeus i donar veu als indis (l'idioma dels quals és present en diverses escenes, sense subtitular). Els osage, que han intervingut activament en la preparació de la pel·lícula, lamenten que la trama s'hagi centrat en els dolents; però, si no hagués estat així, no estaríem davant d'un títol de Scorsese. Com sigui, la nadiua americana Lily Gladstone, actriu gairebé desconeguda, s'erigeix en heroïna, i reina de la funció malgrat un esforçat DiCaprio i un impecable De Niro. Per cert, Brendan Fraser certifica la seva resurrecció cinematogràfica amb un paper breu però contundent.
6 comentaris:
Hola Ricard!
La tengo pendiente. Esto de la clasificación por géneros es muy relativo, a mi a veces me cuesta aceptar ciertas etiquetas, llámame viejuno o chapado a la antigua, pero para mi un "western" tiene que tener unos elementos concretos, no digo que aquí no los haya pero bueno...
Saludos!
Esta habrá que verla.
Habrá que verla, pese a Di Caprio, que no es santo de mi devoción, casi tan fijo como De Niro en las películas de Scorsese de este siglo (prefiero las del siglo XX).
Saludos.
Fran: En general, es fácil identificar un western, aunque admite muchos adjetivos y también algún cruce con otros géneros. Lo que aquí no hay son caballos, porque ya tenían automóviles (por eso, los osage se hicieron ricos gracias al petróleo).
Trecce: Es uno de los estrenos importantes de la temporada.
ethan: Tanto ésta como "El irlandés" me han gustado mucho y creo que se encuentran entre lo mejor de Scorsese.
Saludos y gracias por comentar.
Beautiful blog
Thank you
Publica un comentari a l'entrada