No fa gaire trobàvem Audrey Hepburn a Roma, a "Vacaciones en Roma", de William Wyler. Ara la trobem a París, de la mà de Billy Wilder, amb qui l'actriu ja havia treballat a "Sabrina".
"Ariane" (1957), amb guió d'I.A.L. Diamond, comparteix un argumental habitual en els films del director, com vam destacar al bloc en un monogràfic que li vam dedicar fa més de deu anys: un personatge, en aquest cas la virginal filla d'un detectiu parisenc interpretat per Maurice Chevalier, es fa passar per allò que no és (una dona alliberada devoradora d'homes) per conquerir un conqueridor qui, al seu torn, acaba renunciant als seus principis a causa d'un atac de gelosia.
No és un dels films més celebrats de Wilder; és un pèl llarg i reiteratiu i Gary Cooper es veu molt gran per al paper de seductor. Però Audrey Hepburn aconsegueix emocionar, sobretot en el commovedor final a l'estació, i, a les escenes de l'hotel, que recorden "Ninotchka", Wilder treu molt partit de la intervenció d'uns zíngars que animen les trobades de la parella, o d'un carretó amb begudes que certifica el seu talent per convertir alguns objectes en protagonistes (també hi ha una sabata, una gravadora, un contrabaix).
