La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OTTO PREMINGER. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OTTO PREMINGER. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de setembre del 2026

RÍO SIN RETORNO

Ja des de "Los caballeros las prefieren rubias", l'especialitat de Marilyn Monroe serien les cabareteres o coristes ficades en relacions impossibles, sigui amb un hereu milionari, amb un aristòcrata prussià ("El príncipe y la corista"), amb un músic disfressat de dona o de milionari ("Con faldas y a lo loco"), amb un cowboy inexpert ("Bus Stop") o bé amb un granger vidu, com passa a "Río sin retorno" (1954), insòlit western signat per Otto Preminger, amb buscadors d'or, jugadors tramposos, indis ferotges i un riu difícil de navegar, com anuncia el títol. 

Marilyn és la Kay, cantant del saloon en un campament de cercadors d'or, visitat pel protagonista (Robert Mitchum) perquè busca el seu fill a qui han portat des de l'Est. Conèixer la cantant i el pistoler que l'acompanya no li portarà sort al pobre granger, i caldrà que fugi riu avall en companyia de la noia i del fill. 

Les escenes dels ràpids, filmades de lluny amb dobles o més de prop amb transparències, no impacten gaire avui dia. Però, en realitat, "Río sin retorno" no va de res d'això. Els indis, els pistolers, no tenen gaire importància. Potser la relació amb el fill té més relleu i permet un final rodó quan el nen es veu obligat a repetir el pecat del seu pare; però la presència del nen també serveix per mostrar a l'espectador que la bella corista podria ser una bona mare, en funció de com acabi l'aventura amb el granger. Les capbussades al riu permetran que Marilyn agafi fred i que Mitchum li hagi de fer una frega i, tot i la manta que evita el contacte directe, la tensió eròtica fa pujar la temperatura de seguida. En un altre moment, el circumspecte protagonista perdrà les formes; però no caldrà una denúncia per abusos i tot acabarà prou bé. 

"Río sin retorno" va d'això. De la Marilyn i d'enamorar-se d'ella. Potser totes les seves pel·lícules van d'això.

dimecres, 30 d’abril del 2025

EL HOMBRE DEL BRAZO DE ORO

"El hombre del brazo de oro", dirigida per Otto Preminger el 1955, és, probablement, la primera pel·lícula que aborda l'addicció a l'heroïna. Tot i que el malnom del protagonista també es pot relacionar amb la seva habilitat amb les cartes. Ell el que vol és ser músic, però les males companyies el fan recaure en la droga, que ha pogut deixar durant el temps que ha passat a la presó. La filmació en decorats contribueix a la sensació de cercle viciós, de no poder escapar d'un entorn més aviat miserable. 

Frank Sinatra defensa molt bé un paper difícil, i ens fa patir quan agafa fred a causa de la síndrome d'abstinència. Tot i que té la Kim Novak per escalfar-se, no tot han de ser males notícies.

dilluns, 16 d’octubre del 2023

ÉXODO

No és un mal moment per revisar aquesta superproducció, dirigida el 1960 per Otto Preminger i protagonitzada per Paul Newman (ambdós, d'origen jueu), que pretenia narrar la creació de l'Estat d'Israel després de la Segona Guerra Mundial. 

Com podeu imaginar, els jueus són els herois, i el film no oculta la seva vocació sionista, tot i que el discurs final de Newman advoca per una convivència pacífica entre ells i els àrabs. Els esdeveniments, malauradament, han anat per una altra banda.

dijous, 9 d’abril del 2020

LAURA


"Laura" (Otto Preminger, 1944) conté els elements canònics de tot bon thriller: una dona misteriosa, un policia que oculta la seva vena romàntica rere una màscara d'impassibilitat i fuma com un carreter, uns sospitosos pintorescos. Però tots aquests elements estan estructurats de manera menys habitual: el policia (Dana Andrews) apareix quan s'anuncia la mort de la Laura del títol (Gene Tierney) i s'enamora d'ella a partir d'un retrat i del relat del veritable protagonista, un intel·lectual elegant i irònic interpretat pel futur Míster Belvedere Clifton Webb, un home que lamenta que la noia el tingui només per un amic i els prefereixi amb més múscul que cervell; tot i que diríem que ell també estima la Laura principalment a causa de la seva bellesa.

La fascinació per la figura de la protagonista -els homes contemplen embadalits sota la neu la llum en la finestra del seu apartament, en què transcorre gairebé la totalitat de l'acció- atorga una atmosfera molt especial a un film que, amb l'excusa d'una investigació criminal, parla de les passions amoroses, impermeables a la raó.