PETITE MAMAN

Després de la mort de la seva àvia, la nena protagonista arriba amb els seus pares a l'antiga casa familiar enmig del bosc; mentre la mare retroba els records d'infantesa i el pare desembarassa, ella juga amb una amiga misteriosa que se li assembla molt. 

Céline Sciamma, directora ("Retrato de una mujer en llamas") i també guionista ("París, Distrito 13"), aconsegueix amb "Petite maman" (2021) un dels títols més insòlits de la temporada, poètic sense subratllats; fantàstic o metafòric, però alhora transparent, dotat de la senzillesa que identifica les millors pel·lícules.

RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS

A l'Héloïse (Adèle Haenel) l'han treta del convent per casar-la però ella no ho acaba de veure clar i no vol que li facin un retrat per a l'ocasió. La mare contracta una pintora (Noémie Merlant) que es farà passar per dama de companyia i entre les dues noies neix una forta amistat, potser quelcom més que una amistat.

"Retrato de una mujer en llamas", (Céline Sciamma, 2019) prendria el relleu a "La vida de Adèle" en la categoria de film europeu revelació de l'any, de temàtica lèsbica. A més, té ambientació d'època i uneix a una molt adequada fotografia de caire pictòric una posada en escena exquisida, algunes imatges potents (les aparicions de l'Héloïse vestida de blanc, o el moment en què se li crema la faldilla) i un final veritablement emocionant.