MANTÍCORA

"Mantícora" té l'estructura d'un drama romàntic tradicional, però Carlos Vermut, fidel a les seves premisses estilístiques i temàtiques, perverteix tots els elements que el componen i enfronta l'espectador a la incomoditat del tabú; un tabú que ja treia el nas en el seu primer treball, "Diamond Flash", i que aquí centra la trama. I no diré més, que m'han prohibit fer espòilers.

QUIÉN TE CANTARÁ

"Quién te cantará" (2018) no té exactament el caràcter coral dels anteriors títols dirigits per Carlos Vermut. Només dues històries, la de la cantant amnèsica i la de la fan que la imita en un karaoke de Rota, simètriques en molts aspectes i que conflueixen ben aviat, fins i tot abans que comprenguem tot l'abast d'una història terrible i una decisió terrible (o dues). Menys complexa que "Magical Girl" (2014) però amb la mateixa elegància formal i contundència argumental.

MAGICAL GIRL

"Magical Girl", no és gaire diferent de "Diamond Flash": posseeix la mateixa estructura circular, el mateix caràcter coral, el mateix flirteig amb els gèneres (aquí, el thriller i uns apunts sobre pràctiques sado-masoquistes que converteixen en carícies simpàtiques les fuetades de "50 sombras de Grey"). Carlos Vermut disposa ara de més mitjans i de millors actors (excel·lents, de fet) però manté incòlume la seva voluntat de ser radical, de sorprendre i d'incomodar l'espectador.

Els personatges de "Magical Girl" s'enfronten a situacions i a decisions terribles generades en cadena, originades en altres situacions i decisions terribles que poden ser les que veiem o les que queden ocultes en el passat dels personatges, reflectit només en les seves cicatrius, morals o físiques. Ho podem entendre quasi tot però ens passarà com al personatge de José Sacristán, que li falta una peça per poder completar el puzzle.

DIAMOND FLASH

L'any 2011, Carlos Vermut dirigia el seu primer i encara únic llargmetratge: "Diamond Flash". El film no ha estat estrenat en sales i només l'hem pogut veure per Internet o per Canal +. Tampoc no ha tingut nominacions als Goya. No obstant això, molts crítics consideren que ens trobem davant d'un dels millors títols de la temporada cinematogràfica. Probablement tinguin raó.

"Diamond Flash", mitjançant una posada en escena tan sòbria com impecable i una estructura coral i circular, juga amb diversos gèneres i registres que van de la comèdia castissa al cinema de superherois, passant per la denúncia, el thriller, l'erotisme o el drama d'arrel bergmaniana. És un exercici arriscat però apassionant, post-modern si es vol però també original, que brinda tota mena d'emocions -no sempre agradables-, que sorprèn l'espectador en cada escena i que conté moments memorables, particularment quan els personatges relaten vivències al límit (episodis de pederàstia, intents de violació, aparicions fantasmals).