Un periodista anglès (Jack Nicholson) coneix, en un hotel inhòspit en un racó perdut del desert africà, un individu misteriós que se li assembla físicament, i aprofitarà la inesperada mort del seu nou amic per usurpar-li la identitat i, d'aquesta manera, trencar amb tot i, des de zero, començar un viatge cap a territori desconegut, amb parades a Múnic, Barcelona i la Costa del Sol.
Es tracta d'un títol, com tots els del seu autor, elegant visualment, que tanca amb un moviment de càmera de complicadíssima execució. Però, al meu entendre, la buidor que retrata s'encomana a la mateixa pel·lícula, i la presència de Maria Schneider, novament a les ordres d'un italià després de la seva traumàtica experiència amb Bertolucci, sembla més aviat una concessió comercial, ja que no aporta gran cosa a una història sense història (i recita sense convicció els escassos diàlegs). Els apunts sobre les dictadures africanes i la interessada complicitat dels occidentals també resulten fragmentaris.
Si més no, ens permetrà viatjar a la Barcelona del 1975 per comprovar que era una ciutat molt mediterrània i molt bruta (atents a la façana de la Pedrera), sense gaires turistes i una oferta hotelera més aviat precària, tot i que sigui el mateix Joan Gaspart qui atén la recepció de l'Hotel Oriente.
