Si més no, reacciona i, després d'una nit de gresca en companyia d'un artista bohemi i de la breu amistat amb una jove que coneixia de la feina, es lliurarà en cos i ànima a un modest projecte de construcció d'un parc infantil, enfrontant-se a la desídia i la inoperància dels companys i superiors de l'Ajuntament.
Kurosawa demostra novament la seva capacitat per narrar en imatges (els funcionaris enterrats sota muntanyes de papers, la silueta del protagonista en ombres quan és a casa seva després de saber que li queden pocs mesos de vida, l'apropament en plans cada vegada més tancats al seu retrat en el funeral), la seva devoció pel flash-back ja demostrada a "Rashomon" i que serveix per estructurar la segona meitat del film, i també el seu compromís moral i intel·lectual: un film sobre la mort es converteix en una lliçó de vida, que conviu amb una denúncia del mal funcionament de l'Administració i de com s'encomana la mandra dins l'estament funcionarial.
Com altres films del director japonès, "Vivir" ha estat objecte d'un remake, aquest bastant proper en el temps: "Living" (2022), dirigida per Oliver Hermanus i amb la intervenció en el guió del Nobel Kazuo Ishiguro, se separa ben poc de l'argument i els diàlegs del film de Kurosawa, tret d'alguns matisos i d'una major concisió (explica el mateix i dura quaranta minuts menys). Transcorre també als anys cinquanta (treballen avui millor els funcionaris?) però a Londres, on els protagonistes porten bastó i bombí. Bill Nighy eleva l'interès de la proposta gràcies a una interpretació memorable.
6 comentaris:
El patetisme del senyor Watanabe resulta d'allò més commovedor. No he tingut ocasió encara de veure el remake.
Una abraçada.
La amargura y la soledad toman cuerpo en la figura del protagonista del film de Kurosawa en esta historia que es la de toda una sociedad.
No he visto la nueva versión, pero la antigua me parece una obra maestra, una película que se debería ver en los colegios.
Saludos.
Juan: L'escena en què es gronxa sota la neu és memorable.
Trecce: Sin embargo, encuentra el modo de darle un sentido a su vida.
ethan: Sí, no estaría de más que la conociesen las nuevas generaciones. También podrían pasarles la nueva versión, más corta y que, aunque carece de los méritos cinematográficos del original, preserva su mensaje.
Una abraçada.
Supongo que, como yo, viste la película en Filmin. He de reconocer que si, a pesar del tono anacrónico de este remake, la función mantuvo mi interés fue gracias al buen trabajo de Nighy. Pero, sinceramente, la ubicación de una historia así en Europa me descolocó mucho y pocas momentos me transmiten una especial emoción.
Un abrazo.
El cambio de localización geográfica no me molestó. Pero acababa de revisar la película original de Kurosawa, y eran tan escasas las diferencias que "Living" me pareció más bien irrelevante, aunque estamos de acuerdo en el gran trabajo de Bill Nighy.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada