He vist exactament el que m'esperava veure: És xula, però es perd l'esperit original dels espais liminals. Les escenes en found footage són les més Backrooms de la pel·lícula, de lluny. El lo-fi, la manca d'història o context, són el que fan als liminal places ser, ben bé, liminal places.
Sempre ho he pensat: el mercat mata l'art (òbviament Kane Parsons ha de menjar i no el culpo gens, de fet em sembla un crack aquest xaval) — si la pel·li es compongués sencera i únicament d'escenes en found footage o baixa resolució sense cap narrativa convencional, seria mil vegades millor, com Begotten, o com Sinister (2012), si es tractés exclusivament dels vídeos en Super 8 dels assassinats durant una hora i quart o així... Però és clar, si haguessin fet això, no hauria tingut l'èxit que ha tingut. El mercat mata l'art.