JURASSIC WORLD: EL RENACER

Està bé que, en el cinquantè aniversari de la mítica "Tiburón", el darrer lliurament de la nissaga dels dinosaures juràssics comenci com una aventura de cacera al mar, francament elegant i divertida. La resta és més convencional i semblant als films precedents, però cal reconèixer que Gareth Edwards es mostra més inspirat que a "Rogue One", tot i que també caldria atribuir part del mèrit al guionista David Koepp i als diàlegs d'aire hawksià que aconsegueixen que sentim certa empatia cap a uns personatges, en el fons, molt arquetípics.

ROGUE ONE: UNA HISTORIA DE STAR WARS

Una altra pel·lícula que només està dissenyada per fer molts diners i per entretenir els fans de la nissaga Star Wars, respecte de la qual es presenta com un spin-off.

Situada cronològicament entre els episodis tercer i quart ("La venganza de los Sith" i "La guerra de las galaxias" -recordem que la primera en ser estrenada era el quart episodi de la sèrie imaginada per George Lucas-), narra el robatori dels plànols de l'Estrella de la Mort, que permetria la seva destrucció mostrada al film del 1977.

Cal reconèixer la utilitat de "Rogue One" per explicar perquè els rebels ho van tenir tan fàcil per carregar-se la sofisticada arma total de Darth Vader. Més enllà d'això i d'uns escenaris tan espectaculars i diversos com ens té acostumats la nissaga, el film de Gareth Edwards, director de la infausta "Godzilla", convoca un plàcid avorriment, ideal per a una tarda d'hivern (deu ser per això que sempre les estrenen en aquesta època de l'any).