EL MODERNO SHERLOCK HOLMES

"El moderno Sherlock Holmes" (1924) permet admirar novament la inventiva del gran Buster Keaton, i també constatar que Woody Allen no va ser tan original a "La Rosa Púrpura de El Cairo" (el personatge de Keaton, qui compagina la feina de projeccionista amb la de detectiu aficionat, entra i surt de la pantalla de cinema a discreció), o que un dels millors gags d'"Aterriza como puedas" protagonitzat per Robert Stack ja tenia quasi seixanta anys: l'escena en què Keaton sembla empolainar-se davant d'un mirall que resulta ser una porta.

 

EL CAMERAMAN

L'any 1928, amb la col·laboració d'Edgar Sedgwick, Buster Keaton va dirigir i protagonitzar "El cameraman", la seva primera producció per a la Metro Goldwyn Mayer després d'haver renunciat a la seva independència creativa a causa dels fracassos consecutius d'"El maquinista de la general" (sí, avui catalogada entre les millors pel·lícules de la història, va ser un fracàs de públic i de crítica), "El colegial" i "Steamboat Bill Jr.". El sonor era a punt d'arribar i, amb ell, la decadència de l'actor-director i l'ostracisme, fins al seu redescobriment a finals dels anys cinquanta. Però "El cameraman" és encara una obra mestra absoluta, probablement l'última de la seva carrera, un film prodigiós, divertidíssim, una mirada àcida a la moderna cultura urbana del Nova York dels anys vint i una nova demostració del talent d'aquest senyor i de que una manera de fer comèdia i fer cinema es van perdre amb ell, irremissiblement.

Una típica història de perdedor amb final feliç repleta de gags memorables. Acompanyo a manera d'exemple dues escenes que demostren com sabia treure profit dels decorats, ja fossin enormes (l'escena de l'escala i la trucada telefònica) o minúsculs (el vestidor de la piscina pública).