diumenge, 15 d’octubre del 2023

SOSPECHA

Després de "Rebeca", Joan Fontaine va repetir amb Hitchcock a "Sospecha" (1941), títol que reprenia el principal argument de la primera, és a dir una jove esposa que té motius per sospitar del seu marit, en aquest cas un Cary Grant -en la seva primera col·laboració amb el director- tan simpàtic com irresponsable. No té ni cinc de calaix perquè els diners que arreplega se'ls gasta a les curses de cavalls i ella troba raons per pensar que potser la prefereix morta. 

Cary Grant broda el seu paper, però el suspens es concentra en la part final i, més concretament, en la icònica escena del marit pujant les escales amb un got de llet a les mans; la llet pot estar emmetzinada i, mentre l'ombra cobreix el rostre d'ell (recurs reiterat en la presentació del personatge a "Encadenados"), per emfatitzar que ja no el coneixem realment, una bombeta que il·lumina el vas des de dins (un truc tan agosarat com finalment genial) permet que no en poguem apartar la vista sense necessitar de tallar a un primer pla.

5 comentaris:

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Posiblemente el vaso de leche mas famoso de la historia del cine. Una película que como otras muchas del maestro se ve una y otra vez.
Tratare de ir tomando buena nota de todos los títulos que habéis comentado en esta larga ausencia que me he pegado.
Saludos y feliz semana!

Trecce ha dit...

Yo creo que la peli es más de lo que algunos opinan y menos de lo que pudo haber sido.

Cinefilia ha dit...

Genial l'ambigüitat del personatge d'en Cary Grant, fent-nos dubtar contínuament sobre si és bo o dolent. I no diguem ja el pla final, passant-li la mà per sobre a la protagonista.

Una abraçada.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Un magistral director, maestro del suspenso.

Los afiches eran obras de arte.

ricard ha dit...

Fran: Te hemos dejado deberes, jajaja.

Trecce: Si hubiesen puesto el final que quería Hitchcock sería otra película distinta, posiblemente mejor.

Juan: Sí, un detall ambigu.

Demiurgo: Desde luego, los carteles era magníficos. Pero cada época tiene su estilo.

Una abraçada.