"Quo Vadis, Aida?" (Jasmila Zbanic, 2020) és excel·lent. Transmet amb terrorífica precisió la tensió i el drama viscuts durant els fatídics dies de juliol del 1995, a través de la història d'una traductora bosniana que, tot i treballar per als cascos blaus, no pot fer res per ajudar la seva família. Si la descripció d'uns fets només comparables a les atrocitats comeses pels nazis durant la Segona Guerra Mundial ja ens glaça la sang, què dir d'un epíleg tristíssim que mostra la banalitat del mal i la impossibilitat de perdonar, almenys mentre no passi una generació?
El film no parla només de la monstruositat d'uns fanàtics genocides, sinó també de la inoperància de la Unió Europea. Podien haver fet més els joves soldats holandesos que havien de protegir la població civil? Els soldats, no ho sé, però als seus superiors els hauria hagut de caure la cara de vergonya.
Però aquí no es mulla ningú. Excepte, en el sentit més literal, quatre catalans que, el 1995, van viatjar a l'illa grega de Lesbos per rescatar els immigrants que naufragaven davant les seves costes, també enmig del desinterès de les autoritats i, una vegada més, d'una Unió Europea que, per protegir les seves fronteres, no dubta a propiciar la mort de milers de persones, ofegades al Mediterrani.
"Mediterráneo" (Marcel Barrena, 2021) potser no té la precisió narrativa del film bosnià però és igualment rellevant i necessari i Eduard Fernández resulta prou creïble en el paper d'Òscar Camps, nàufrag existencial i heroi.
