Ara, la Segona Guerra Mundial ja ha acabat i els habitants de Londres gairebé enyoren els dies heroics de la defensa civil. Els nens juguen enmig de les ruïnes causades pels bombardeigs nazis al tranquil barri de Pimlico, i provoquen l'explosió d'una bomba soterrada i, a partir d'aquí, el descobriment d'un tresor i d'uns documents segons els quals la zona pertanyia a un noble borgonyó i els veïns actuals en serien súbdits, de manera que gaudirien d'alguns avantatges, com, per exemple, no estar sotmesos al racionament imposat al Regne Unit de postguerra. La zona es converteix ràpidament en un paradís fiscal i causarà molts maldecaps a les autoritats britàniques (com passava a "Whisky a go-go"). El conflicte està servit i els veïns no s'acovardeixen; la ironia del comentari sobre els nacionalismes es resumeix en el seu crit de guerra: "Com a anglesos que som, defensem el nostre dret a ser borgonyons".