El film, que manté un delicat equilibri entre la comèdia i l'elegia, parla del trist destí de les sales de cinema, sobretot fora de les grans ciutats, eixos de la vida local en el passat i, arribats els anys vuitanta, condemnades a desaparèixer per la manca de públic.
Es va estrenar un any després de "Cinema Paradiso" i no va tenir el mateix ressò, tot i que us aviso que prefereixo "Splendor", ni que només sigui per com fuig dels excessos melodramàtics que llasten el film d'en Tornatore.
(*) Troisi és -o era- un actor de comèdia excel·lent que va morir de manera prematura el 1994, després de completar el seu treball més conegut, "El cartero y Pablo Neruda", curiosament acompanyat d'en Philippe Noiret, el projeccionista de "Cinema Paradiso". Diuen que va retardar una operació de cor per poder participar en la pel·lícula i va morir (del cor) l'endemà d'acabat el rodatge, la qual cosa demostraria la seva implicació i el seu gran cor, tot i haver-li fallat.
