A "Felices sueños" (2016), el veterà Marco Bellocchio ens explica una història d'amor en clau de tragèdia: l'amor del petit Massimo a la seva mare i el trauma que pateix quan ella mor i que perdura en l'edat adulta, quan continua perseguint unes respostes que s'oculten rere màscares com les del sinistre Belfagor.
La trama de "Felices sueños" és senzilla i en certa mesura previsible, però Bellocchio aconsegueix el miracle de fer que totes o gairebé totes les seqüències resultin memorables. La mirada del director és tan intensa com la de l'afligit protagonista i el film és commovedor sense resultar melodramàtic i parla de la mort mentre expressa la celebració de la vida, a través de la música i el ball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada