"La hermanastra fea", pel·lícula noruega del 2025, dirigida per Emilie Blichfeldt, guanyadora del Festival de Sitges del mateix any, és el revers tenebrós de La Ventafocs. Ja no és un conte de bons i dolents, perquè aquí tots són igual de mesquins: la Ventafocs no és gaire simpàtica i juga amb l'avantatge de ser la més guapa; el príncep és un imbècil masclista; la madrastra és una interessada, i, finalment, la germanastra lletja del títol és una adolescent que ha llegit massa contes de fades, manipulada per la seva mare.
El film és un discurs immisericorde sobre la dictadura de la bellesa física, i la lletja és una víctima. Pot millorar amb algunes intervencions que comencen sent doloroses, però eficaces; podríem arribar a pensar en una versió del relat de l'aneguet lleig -una altra variant clàssica de l'assumpte-, fins que arriben les mutilacions, dignes del gènere body horror a què, en definitiva, s'adscriu el film.
