MAESTRO

Després de l'èxit assolit amb la darrera versió de "Ha nacido una estrella", Bradley Cooper torna a dirigir i també protagonitza "Maestro" (2023), biopic de Leonard Bernstein, un genial director d'orquestra i compositor americà (autor de la música de "West Side Story"). 

Una realització enèrgica i elegant, meitat en blanc i negre, meitat en color, i una transformació certament notable de Cooper no aconsegueixen elevar l'interès d'aquesta història centrada en la relació entre el músic i la seva esposa (Carey Mulligan), entranyable però també problemàtica a causa de l'homosexualitat de Bernstein. 

Potser Cooper oblida que aquesta història (o una de molt semblant) ja havia estat explicada per Ken Russell a "La pasión de vivir" (1971), que narra el matrimoni desgraciat entre Txaikovski i la seva admiradora Antonina Miliukova. El músic rus, insegur malgrat el seu èxit, devia pensar que la relació el "curaria" de la seva condició homosexual, però només el va portar a l'aïllament i, a l'esposa, a perdre la raó. 

Protagonitzat per Richard Chamberlain i Glenda Jackson, el film d'en Russell acaba caient en el kitsch en unes escenes finals que posen en evidència les seves limitacions, camuflades en l'inici de la seva carrera sota un estil molt barroc. "La pasión de vivir" no renuncia a la hipèrbole com a motor de la narració, però té el detall d'estar plantejada en clau operística, de manera que la música del compositor i la fotografia excel·lent de Douglas Slocombe permeten que es tracti d'una experiència exuberant i eminentment cinematogràfica, capaç d'atrapar, ni que sigui tangencialment, la passió a què al·ludeix el títol espanyol.