Després de "Trono de sangre" (1957), Kurosawa tornava a adaptar Shakespeare a "Ran" (1985), que és El Rei Lear traslladat al Japó del segle XVI, i que compta amb una bellíssima fotografia en què els colors permeten elegants composicions i, alhora, ajuden a identificar les faccions dels exèrcits enfrontats en la lluita fratricida pel poder. La posada en escena és entre reposada i enèrgica i serveix admirablement a la narració, des del moment delicat en què el fill més modest i sincer talla unes branques per protegir del sol al seu pare endormiscat fins al sagnant assalt al castell del rei destronat, amb música però sense so.
5 comentaris:
Hola Ricard!
La incluiría en una categoría especial, es de esas películas que me provocan fascinación, ese uso del color que comentas pocas veces logra tal protagonismo.
Saludos y feliz navidad!
Sin duda alguna.
¡Feliz Navidad!
El cine de Kurosawa en general, y esta peli en particular, son para quienes tengan la suerte de ver algo más que una historia, porque esto es una ópera hecha cine.
Resulta sorprenent com un autor tan anglès ha servit de base literària per a pel·lícules tan genuïnament japoneses. Suposo que això demostra el valor universal de Shakespeare.
Bon Nadal.
Trecce: Como bien dices, es una suerte ver más allá de la historia; pero en eso consiste la cinefilia.
Juan: Els seus arguments són universals.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada