"Ese oscuro objeto del deseo " (1977) és una adaptació de la novel·la de Pierre Louÿs "La femme et le pantin (La dona i el titella)", que ja havia estat portada al cinema per Julien Duvivier i Josef von Sternberg. Fernando Rey repeteix el paper de burgès benestant que veu frustrat una vegada i una altra el seu desig; en aquesta ocasió, es tracta del desig de posseir la presumptament verge Conchita, una joveneta que es mou entre París i Sevilla i que tan aviat té els trets de Carole Bouquet com els de l'Ángela Molina.
La dualitat prou ben representada per la idea genial de donar el mateix paper a dues actrius, s'estén als personatges i als objectes: la noia potser està molt enamorada de Mathieu o potser només vol riure's d'ell i fotre-li els calés (*); ell és una víctima però es comporta com un agressor sexual; la mare de la Conchita sembla tenir unes conviccions catòliques molt fermes però no dubta a vendre la noia; unes calces es converteixen en un cinturó de castedat; el sac que traginen alguns personatges, el protagonista entre ells, acaba rere un aparador on una dona n'extreu tot de roba blanca, entre la qual una peça tacada de sang i estripada que comença a sargir, mentre Mathieu l'observa fascinat, abans que una explosió possiblement provocada per l'omnipresent grup terrorista GARDNJ (Grup Armat Revolucionari del Nen Jesús) serveixi per tancar el film (**).
(*) En qualsevol cas, sembla clar que el masoquisme agermana els personatges protagonistes; quan ell la bufeteja, ella sembla haver satisfet un desig. Són com Don Lope i Tristana, Don Jaime i Viridiana, o Belle de Jour i el seu marit.
(**) La darrera escena rodada per Buñuel enllaça amb una altra del seu primer film "Un chien andalou", en què un llibre cau i queda obert per una pàgina que mostra el quadre de Vermeer La costurera, venerat pel director i per en Dalí. A més, l'escena transcorre en un passatge comercial de París on hi havia l'hotel on van passar la seva nit de noces els pares del director i on, presumptament, el van concebre. Els seus pares, com molts dels matrimonis i parelles que apareixen als seus films, aquest inclòs, es portaven bastants anys (ell quaranta-cinc, ella disset).
5 comentaris:
Revolucionari fins al final de la seva carrera, el detall del personatge femení interpretat per dues actrius diferents obeeix, en realitat, a raons més prosaiques que no pas poètiques. Tal i com explica a "Mi último suspiro", es veu que, en un principi, la triada havia de ser la llavors molt popular Maria Schneider. Però com que la cosa no acabava de funcionar, a Buñuel se li va ocórrer dir-li al productor: «Podríamos emplear a dos actrices...» I afegeix tot seguit: "Inmediatamente después de haberlo dicho, me pareció una tontería. Pero a Silberman le pareció magnífico. «No, Silberman, lo he dicho sin pensar.» «Pero me parece muy bien, lo acepto.» Así es que ya ven ustedes cómo eso que parece tan misterioso tiene explicación".
Disculpa la parrafada.
Una abraçada.
Una de las cosas más llamativas del film es el empleo de dos actrices para un mismo papel, algo a lo que muchos califican de genialidad, cuando el propio Buñuel lo relataba como una simple anécdota, una idea, quitándole importancia.
Juan: Hom li ha buscat molts significats al fet d'escollir dues actrius per al mateix paper i, certament, no era aquesta la idea inicial. Però és com el detall del sac que duu a les espatlles Fernando Rey, fruit d'una improvisació durant el rodatge: responen a una intuïció que no segueix una lògica, però això no impedeix que siguin idees genials. És això, el surrealisme.
Trecce: Me remito a lo ya dicho. También se especuló mucho sobre la elección de la fría francesa Carole Bouquet o de la más racial (y española, como su personaje) Angela molina en función de las escenas en que aparecían. Buñuel, como de costumbre, dijo que fue totalmente aleatorio y que únicamente procuró que estuvieran el mismo tiempo en pantalla. Sin embargo, como espectadores, no podemos evitar ver dos caracteres presuntamente opuestos, ni obviar el detalle de que correspondan a Angela Molina las escenas del baile flamenco, con o sin vestido.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Ahora nos puede parece resultar de lo mas inofensiva pero anda que no levanto ampollas en su momento. La censura y sus fieles aun muerto el dictador continuo haciendo de las suyas.
Por cierto, me acabas de descubrir el significado de "pantin", no lo sabia. Resulta que aquí en Galicia tenemos una playa maravillosa del mismo nombre y muy popular en el mundillo del surf. Aquí te dejo un pequeño video, es en Rias Altas, una zona muy recomendable para visitar, disculpa por la coletilla promocional...jeje
https://www.youtube.com/watch?v=XbHoYqBVlzo
Saludos y feliz semana!
Supongo que tuvo problemas con la censura y que tendría algo que ver el desnudo integral de la Molina.
Nada que objetar a la promoción de una playa preciosa. Además, incluyes una receta, ¿qué más quiero?
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada