SOSPECHA

Després de "Rebeca", Joan Fontaine va repetir amb Hitchcock a "Sospecha" (1941), títol que reprenia el principal argument de la primera, és a dir una jove esposa que té motius per sospitar del seu marit, en aquest cas un Cary Grant -en la seva primera col·laboració amb el director- tan simpàtic com irresponsable. No té ni cinc de calaix perquè els diners que arreplega se'ls gasta a les curses de cavalls i ella troba raons per pensar que potser la prefereix morta. 

Cary Grant broda el seu paper, però el suspens es concentra en la part final i, més concretament, en la icònica escena del marit pujant les escales amb un got de llet a les mans; la llet pot estar emmetzinada i, mentre l'ombra cobreix el rostre d'ell (recurs reiterat en la presentació del personatge a "Encadenados"), per emfatitzar que ja no el coneixem realment, una bombeta que il·lumina el vas des de dins (un truc tan agosarat com finalment genial) permet que no en poguem apartar la vista sense necessitar de tallar a un primer pla.