Però aquests primers films d'Argento, que incloïen escenes pujades de to entre el protagonista i alguna joveneta, també reflectien una mirada retrògrada -potser normal en la Itàlia de l'època- sobre el col·lectiu homosexual: a "El pájaro de las plumas de cristal", una roda de reconeixement, quan busquen l'assassí en sèrie, està composta de presumptes pervertits, entre els quals un home acusat de sodomia; i Argento encara es permet una broma fàcil, quan accedeix a la roda de reconeixement un transvestit i el comissari replica que ell ha demanat "un pervertit, no un transvestit".
A "Cuatro moscas sobre terciopelo gris" no hi ha una escena equivalent, però resulta curiós que el detectiu més aviat inepte -que acaba, però, desemmascarant l'assassí- sigui obertament homosexual i aprofiti les seves perquisicions per lligar. Potser cal afegir que abunden els secundaris estranys, com un a qui anomenen Déu, que menja sardines crues i s'assembla a Bud Spencer, un ajudant que no ajuda gaire, un veí coix que consumeix revistes pornogràfiques, i un carter que sempre rep patacades. Serien l'equivalent presumptament humorístic del pintor o del proxeneta tartamut a "El pájaro de las plumas de cristal".
Al marge d'aquestes qüestions, es tracta novament d'un giallo arquetípic, amb un muntatge confús i algunes caigudes de ritme, que inclou, si més no, escenes interessants: la persecució en un laberint vegetal (més modest, però, que el d'"El resplandor"), o una llarga seqüència al metro, on el detectiu segueix el sospitós, que recorda situacions similars en thrillers americans de l'època; i una escena en una presentació de moda funerària quasi digna de Fellini.
El final conté un accident amb un camió, com a "Rojo oscuro"; i també tenim una casa modernista i un teatre buit, escenaris que esdevindran habituals en els films del realitzador.
3 comentaris:
Estos personajes formaron una especie de fauna particular en los films de Argento.
Pese a la fama que tiene giallo, me parece bastante sobrevalorado, la resolución es una completa estupidez y como mencionas la película no siempre sabe mantener el ritmo. Giallos de Argento prefiero "El pájaro de las plumas de cristal" o sobre todo "Rojo oscuro."
Saludos.
Trecce: Cómo no hablar de fauna al referirnos a su trilogía de los animales (pájaros, gatos o moscas).
Rodi: Yo también prefiero "El pájaro de las plumas de cristal" y "Rojo oscuro". Y también opino que Argento, pese a sus virtudes como estilista, es bastante irregular y es -o fue en los setenta- un director sobrevalorado.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada