EDDINGTON

He de reconèixer que, tot i la bona impressió que em van fer les primeres -i terrorífiques- pel·lícules d'Ari Aster ("Hereditary", "Midsommar"), encara no m'he atrevit amb "Beau tiene miedo" (2023), per la seva durada i per la seva fama de palla mental. 

Malgrat les referències no eren gaire diferents, que també és llarga i que també surt Joaquin Phoenix, sí que he anat a veure (al Phenomena, el darrer cap de setmana abans del tancament per reformes) "Eddington". Al cap i a la fi, sembla que és un western, oi? 

Un western contemporani ambientat durant la pandèmia i que pretén ser una sàtira que exposa totes les tares que afligeixen els Estats Units, i no només els Estats Units: els perills de les xarxes socials, la hipocresia (la història dels adolescents és, juntament amb l'aparició del gurú interpretat per Austin Butler, el millor de la pel·lícula), el racisme, les paranoies conspiratives, la corrupció i el poder omnímode de les corporacions. 

Es pot argumentar que Aster no acaba d'ajuntar les peces, i que s'encomana de la desorientació que afecta el personatge principal, o que el darrer terç és una mica gratuït. Però no em sembla que "Eddington" sigui una mala pel·lícula; com a sàtira, és lúcida i oportuna (la referència als extremismes i a les armes de foc no pot estar, per desgràcia, més d'actualitat), i, com a thriller, serveix per mantenir l'interès fins a l'epíleg més càustic imaginable. Algunes de les crítiques que ha rebut les trobo excessives; els "entesos" de RAC1, per exemple, la van destrossar; ara que, ben mirat, és gaire fiable una emissora que dedica el noranta per cent del seu temps a parlar de futbol (del Barça, per ser més exactes)?