Denuncia el tracte als apatxes chiricahues, i es preocupa de destacar el valor i la fidelitat de l'explorador d'aquesta raça reclutat per l'Exèrcit. Però l'heroi de la funció, capaç de posar ordre en un campament on regna la indisciplina, aconseguir la pau amb els indis, i, de passada, lligar-se la dona del comandant (*), és un oficial de West Point ros i ben plantat a qui interpreta Troy Donahue, estrella juvenil dels primers seixanta. Ell i només ell aconseguirà que els polítics de Washington reconsiderin l'opció de portar els indis als pantans de Florida.
Els apatxes no semblen gaire sensats, i també trobarem mostres de la seva crueltat llegendària, amb soldats devorats per formigues o cremats vius.
De manera que "Una trompeta lejana" és una pel·lícula que denuncia el racisme, perquè són els anys seixanta i és el que toca, però amb un biaix una mica supremacista. I cal no oblidar que Walsh va ser el director de "Murieron con las botas puestas" (1941).
Com sigui, es tracta d'un western vistós i entretingut, que probablement els va servir d'inspiració a Jean-Michel Charlier i Jean Giraud quan, un any més tard, inauguraven la sèrie del Tinent Blueberry amb un "Fort Navajo" d'aspecte no gaire diferent del de Fort Delivery al film d'en Walsh. D'altra banda, la trama li va permetre a Suzanne Pleshette treure's l'espina de veure com una rossa li prenia el nòvio (a "Los pájaros", de Hitchcock); i, posats a fer, es va casar amb Donahue en la vida real, tot i que es van divorciar abans d'un any.
(*) El problema de l'adulteri el resolen els apatxes expeditivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada