Un breu pròleg ens adverteix que els fets que presenciarem, ocorreguts a la presó parisenca de La Santé, el 1947, són ben reals. Ens ho diu un dels cinc homes que hi van participar i que també actua a la pel·lícula fent de si mateix, ideòleg d'una fuga que comença amb un forat (com ens adverteix el títol original), possible només gràcies a la determinació i solidaritat entre els companys de cel·la, als quals s'uneix, casualment i en el moment decisiu, un jove molt simpàtic acusat d'intentar matar la seva dona.
Ajudat per una fotografia impecable en blanc i negre de Ghislain Cloquet, Becker resol amb nota l'inconvenient d'un escenari tan reduït, i descriu tot el procés amb minuciositat i sobrietat bressonianes. La presentació objectiva dels fets no impedeix que "La evasión" sigui també una anàlisi extraordinària de la condició humana.
A pesar dels delictes greus que segurament han comès (tret del cas referit, no s'explicita en cap moment el motiu del seu ingrés en presó, i solament que esperen penes superiors als deu anys i per això es volen escapar), els presoners de la Santé són profundament humans, generosos, gairebé herois. Un punt de vista, com es pot veure, força radical.
4 comentaris:
En mi humildísima opinión: La mejor película europea de la historia.
Una obra maestra redonda, total y absoluta.
Una abraçada.
Té molt bona pinta: me l'apunto.
Una abraçada.
Muy buena película.
Pedro: Indiscutiblemente, es una obra maestra. Si es la mejor película europea de todos los tiempos, ya no lo sé, porque no se parece demasiado a otras obras maestras del cine europeo; es insólita, es única en su género.
Juan: T'agradarà.
Trecce: Lo es, sin duda.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada