Exemple paradigmàtic de pel·lícula de culte, "Donnie Darko" (2001), dirigida per un senyor, Richard Kelly, que no tindria després una carrera mínimament significativa, és una barreja de cinema d'adolescents i de ciència-ficció, en el fons no gaire interessant, que funciona relativament gràcies a una banda sonora ben integrada, a una càmera gràcil i a una notable interpretació de l'encara molt jove Jake Gyllenhaall, capaç de semblar, gairebé alhora, un xicot assenyat (no tan difícil, però, si tenim en compte la colla d'imbècils que l'envolten) i un esquizofrènic, tot i que les al·lucinacions que pateix podrien ser producte de la paradoxa espaitemporal que centra l'argument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada