No m'agraden els spin-offs; a banda de la seva descarada vocació comercial, acostumen a ser una versió degradada de l'original corresponent. Però, com vaig exposar en el seu moment, la nissaga protagonitzada per Keanu Reeves em va semblar un plaer culpable que assolia estatus de culte, si més no en el seu esplèndid quart lliurament. La història viatjava de la simplicitat del capítol inicial a la fantasia inversemblant, gairebé paròdica, i aquesta qualitat oferia moltes possibilitats, que potser calia continuar explorant. A més, com dèiem, "Ballerina" (Len Wiseman, 2025) és protagonitzada per la meva heroïna d'acció predilecta. Calia donar-li una oportunitat.
La cosa comença fatal. Sí, ja sé que no hem de jutjar aquest títol per l'argument, però la història de la nena petita que vol venjar la mort del seu pare i a qui entrenen per ser una assassina (a la mateixa escola on va en John Wick, que passa un moment a saludar) és vulgar i tòpica i no desperta el meu interès. Tampoc les constants aclucades d'ull a la nissaga (de fet, el personatge femení i alguna de les situacions les vam poder veure a "John Wick: Capítulo 3-Parabellum" -2019-).
Finalment, però, l'Eve Macarro (sí, és el nom del personatge!) es fa gran i ja viatja pel seu compte. I és a partir d'aquí que retrobem allò que feia interessants les anteriors pel·lícules de la nissaga: els escenaris exòtics on transcorren les plantofades (un hotel a Praga de disseny fascinant, una discoteca feta de gel, un poblet idíl·lic a les muntanyes on tots els seus habitants -nens inclosos- són assassins), i la violència paroxística de baralles amb armament variadíssim, que pot anar dels rifles sofisticats a una gamma més eclèctica que comprèn punyals, destrals, katanes, botes de patinatge, plats (!), i, en un èxtasi gore, granades de mà i llançaflames. Excés que atorga al film raó de ser i supleix la inferior qualitat coreogràfica de les situacions.
"Ballerina" no oblida el detall curiós de repartir referències cultes al llarg de la trama i, a falta d'un Museu del Louvre ("John Wick 4", 2023), se centra en la cinefília, de manera que el teatre en què Eve aprèn ballet (i a fer d'assassina) s'anuncia amb el nom de Tarkovsky; ens queda el dubte de si els guionistes es volien quedar amb nosaltres, o els semblava adient per la similitud fonètica amb Txaikovski, el músic, atès que El llac dels cignes està molt present en la trama. L'altra aclucada d'ull cinèfila resulta més oportuna: en una de les sessions d'hòsties, salten els canals d'un televisor que hi ha en l'estança, i podem veure fragments de pel·lícules d'acció, o fragments d'acció en comèdies, com "Aterriza como puedas" o "El héroe del río", de Buster Keaton, màxim exponent de l'humor cinètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada