Retrobem característiques i defectes presents en anteriors films "històrics" del director: l'Alger del segle XVI reconstruït digitalment, com l'Alexandria del segle IV a "Ágora"; la divisió dels personatges en bons i dolents (el més dolent de tots, com no podia ser d'altra manera, l'inquisidor interpretat per Fernando Tejero); certa apatia narrativa compensada amb una fotografia i una ambientació notables.
No obstant això, "El cautivo" no m'ha semblat tan dolenta; si més no, és curiosa. D'entrada, la falta de dades històriques més concretes sobre els anys de captiveri de l'autor d'"El Quijote", combinada amb la presumible vocació fabuladora de tan il·lustre personatge, redueixen el contingut didàctic, que tant llasta molts treballs d'Amenábar, i potencien l'aire de conte oriental, un conte oriental molt queer si es vol, però lluminós com els ulls del governador, venecià convertit a l'Islam, aficionat als relats i a les orgies homosexuals.
1 comentari:
Al parecer, el realizador le dio varias vueltas a la historia, sin tener muy claro qué y cómo quería contarla, hasta escribir el guion definitivo.
Publica un comentari a l'entrada