Aquesta brillant idea s'esgota al cap d'un quart d'hora de pel·lícula. Llavors, a Cronenberg li costa recuperar el fil de la història; el que fa és incorporar una subtrama de presumptes conspiracions que involucren als russos i als xinesos, per finalitzar amb una mena de melodrama eròtic en què intervenen la cunyada (Diane Kruger fa el paper de les dues germanes), el cunyat informàtic, una inversora coreana cega, un avatar i un oncòleg.
L'embolic li serveix, això sí, per recuperar les seves obsessions habituals, algunes portades a l'extrem:
- El desig del cos aliè, encara que sigui un cos mort. O que sigui una relíquia, com un braç amputat a causa del càncer.
- La mutació, la tecnologia aplicada al cos (un cos mort, en aquest cas, però continuem parlant de la Nova Carn).
- Les cicatrius; la perversió com a motor eròtic.
- Els cotxes; en aquest cas, els Tesla que funcionen autònomament (no consta que Elon Musk sigui darrere la producció).
La relació del protagonista amb les germanes, no exactament bessones però quasi, ens recorda la genial "Inseparables" (1988): en aquest cas, també hi havia uns metges -ginecòlegs- que eren bessons i que compartien les amants, però que tenien caràcters complementaris (Jeremy Irons es lluïa en el doble paper); un cos duplicat, dues ànimes (o és la mateixa?), una relació autodestructiva, un descens als inferns que comença amb l'obsessió per presumptes mutacions que afecten les seves pacients.
La roba de la litúrgia (la primera fotografia correspon a "Los sudarios", la segona a "Inseparables":
(*) La idea sorgeix del dolor de Cronenberg per la pèrdua de la seva esposa també a causa d'un càncer, i Vincent Cassel apareix caracteritzat com un doble del realitzador.
3 comentaris:
En Los Sudarios el tono es demasiado frío, la película se disfruta a medias: es provocativa y tiene buenas ideas, pero la ejecución es bastante frustrante. Es decir, pese a lo impresionante de la estética y la herramienta conceptual, no me logra conmover y pierde fuelle en el aspecto sensitivo. Las subtramas de conspiración del tramo final me distraen del núcleo emocional. Aun así, no lo considero un tiempo perdido.
Una abraçada.
Al leer tu reseña me ha venido a la cabeza "Crash", aunque no sea exactamente parecido el argumento de esta.
Pedro: Muy de acuerdo. Es original y tiene buenos momentos, pero se dispersa.
Trecce: Los coches, las cicatrices, las perversiones eróticas. Tiene muchos puntos de contacto.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada