La pel·lícula de Paul Thomas Anderson presenta -com tantes altres de la seva filmografia- una relació paternofilial, una mica singular perquè és ambivalent (no seré més específic per evitar espòilers) i per l'absència de la figura materna, des de la qual, no obstant això, s'estructura un relat que, al llarg de setze anys -edat de la filla del protagonista interpretat per DiCaprio-, reuneix una colla de personatges que, com passa també en molts títols del director, viuen d'acord amb unes normes de conducta que els defineixen en els seus universos respectius, en aquest cas antagònics (per cert, impagables Sean Penn i Teyana Taylor).
L'humor que recorre la història, amb certa tendència a la caricatura, si més no en el cas dels personatges masculins (les dones són més valentes), i el seu caràcter de film d'acció trepidant no impedeixen que es tracti d'un títol atrevit i menys superficial d'allò que pot semblar a primera vista. I, sigui com sigui, com a "Boogie Nights" o "Magnolia", Anderson ens fa pujar a una muntanya russa (quasi en sentit literal en les escenes de carretera en el darrer tram de la història).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada