Com sigui, constato que "El odio" resulta un títol francament entretingut. Les aventures dels tres protagonistes (un jueu, un negre, un àrab) al barri i durant una incursió al centre de París que acaba amb una llarga deambulació nocturna contenen moments de surrealisme genuí, en un vàter públic o en un pis luxós on viu un individu sinistre del qual només sabem que li diuen Astèrix; l'escena a la galeria d'art o les topades amb la policia i amb una colla de skins són més previsibles, però també necessàries, i tot plegat fa que acabem comprenent qui són aquests joves sense futur, fins i tot podem estimar-los perquè, més enllà de la seva condició de petits delinqüents i poca-soltes, resulten entranyables i amics dels seus amics. D'aquesta manera, el final, tal vegada massa truculent, esdevé més impactant; i l'obvietat del discurs cedeix davant el retrat humà. I, què cony!, que parlar de l'odi als carrers no és una qüestió obsoleta, sinó, per desgràcia, més vigent que mai.
(*) "Los peores", dirigida per Lise Akoka i Romane Gueret el 2022, és un curiós exercici de cinema dintre el cinema: un equip de rodatge contracta nens que viuen en un barri a Boulogne-Sur-Mer per, presumptament, fer d'ells mateixos; però l'afany de realisme podria implicar, paradoxalment, certa manipulació, suggerida des del títol (per què hem de triar els pitjors?).
Cassel vs. De Niro?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada