Rodríguez, guanyador del Goya per "La isla mínima", s'ha hagut de conformar ara amb uns quants premis tècnics per "Modelo 77" (2022), film correcte i absorbent, però que no destaca especialment si el comparem amb altres títols d'un subgènere amb una tradició llarga, si més no d'un cinema, el nord-americà, en el qual sempre s'emmiralla el realitzador (el seu curt per a la minisèrie "Apagón" era un western), però sense perdre l'accent patri.
I, ja que parlem dels Goya, deixeu-me dir que tots els premis atorgats a "As bestas" m'han semblat merescuts, tot i que també lamento les carabasses per a "Alcarràs" i "Pacifiction" (ni tan sols nominada).
Tampoc no ha tingut premis "Girasoles silvestres" (Jaime Rosales, 2022), que em va recordar "Cinco lobitos" perquè també la protagonista té problemes per conciliar feina, estudis i maternitat. No discutiré que Laia Costa mereixés el premi d'interpretació, però Anna Castillo excel·leix en el paper d'una xoni que té relacions amb tres homes que representen diversos nivells de masclisme.
Rosales aconsegueix moments de gran autenticitat sense haver d'excusar-se amb un argument convencional. L'estructura és coherent amb el seu plantejament, però també és una llàstima que l'impacte de tota la part en què Oriol Pla broda el paper de maltractador no es pugui estendre a la resta de la pel·lícula.
7 comentaris:
Es la parte desagradable de los premios, que a mí siempre me produce cierta amargura, como solo hay uno para cada apartado, quedan fuera aspirantes tan o más meritorios que el premiado, sin que ello quiera decir que el que se lo lleva no lo merezca, pero da un poco de pena.
Pues sí, pero son las reglas del juego.
Está muy alejada de la calidad, en todos los aspectos, de "Las horas del día", la mejor peli para mí de Rosales. El primer segmento, con el hortera macarra que la maltrata, me resulta previsible, las pocas luces de la protagonista, también.
Un abrazo.
Hola Ricard!
Precisamente he visto hace unos días "Modelo 77", me pareció una película interesante y bien filmada. El tema carcelario me interesa mucho, en este caso no ha terminado de fascinarme.
Esto de los premios ya se sabe, pero así funciona la cosa...
Saludos!
Pedro: Lamento decir que no he visto "Las horas del día", pero tomo buena nota de tu recomendación. Por lo tanto, no puedo comparar. En todo caso, sin entrar en lo previsible del asunto, me ha parecido que los personajes están bien trazados y las situaciones son bastante creíbles.
Fran: Bueno, coincido en tu apreciación sobre "Modelo 77": interesante, bien filmada, no muy fascinante. El tema carcelario ha dado mucho de sí, quizás demasiado para obtener una obra original sobre el asunto.
Un abrazo y gracias por comentar.
Jo també crec que l'Anna Castillo hagués merescut veure recompensat el seu treball a "Girasoles ciegos", però en fi, ja se sap com va el tema: la indústria va inventar-se els premis per promocionar uns determinats productes i la proposta de Rosales potser no encaixa en aquests paràmetres comercials.
Una abraçada.
Les pel·lícules a contracorrent s'han de conformar amb la nominació, ja se sap.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada