Les fotografies dels buscadors d'or ascendint en comitiva les muntanyes nevades i del poble de Dawson, ple de tavernes, sorgit del no-res, inspiren un títol que, malgrat el to humorístic, també vol ser un retrat de la condició humana.
"La quimera del oro" (1925) funciona en diversos registres: és un film d'aventures, una tendra història d'amor entre el pobre Charlot i una guapa cabaretera (Georgia Hale), i una comèdia genial que conté gags tan memorables com el de la sabata que es cruspeixen els expedicionaris famolencs com si es tractés d'un filet o la cabana que oscil·la sobre el penya-segat.
Després de molts malentesos, el protagonista aconseguirà l'amor de la noia, però això passa quan ja és ric, tot i que ella el reconeix vestit de vagabund. A la posterior i també magistral "Luces de la ciudad", hi ha una confusió semblant però en sentit invers.
8 comentaris:
A banda dels moments que esmentes, a mi m'agrada particularment la coreografia que improvisa amb un parell de panets.
Una abraçada.
Sí, una altra mostra de la seva genialitat.
Una abraçada.
Uno de los títulos emblemáticos de Chaplin.
De los mejores.
Que tal Ricard!
Algo mas que cine, con Chaplin se nos acaban los adjetivos...
Saludos!
Es cine y es Historia del siglo XX.
Saludos.
Obra maestra indiscutible, con una influencia muy notable en películas posteriores.
Saludos.
Entre las mejores películas de todos los tiempos.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada