Rodríguez, guanyador del Goya per "La isla mínima", s'ha hagut de conformar ara amb uns quants premis tècnics per "Modelo 77" (2022), film correcte i absorbent, però que no destaca especialment si el comparem amb altres títols d'un subgènere amb una tradició llarga, si més no d'un cinema, el nord-americà, en el qual sempre s'emmiralla el realitzador (el seu curt per a la minisèrie "Apagón" era un western), però sense perdre l'accent patri.
I, ja que parlem dels Goya, deixeu-me dir que tots els premis atorgats a "As bestas" m'han semblat merescuts, tot i que també lamento les carabasses per a "Alcarràs" i "Pacifiction" (ni tan sols nominada).
Tampoc no ha tingut premis "Girasoles silvestres" (Jaime Rosales, 2022), que em va recordar "Cinco lobitos" perquè també la protagonista té problemes per conciliar feina, estudis i maternitat. No discutiré que Laia Costa mereixés el premi d'interpretació, però Anna Castillo excel·leix en el paper d'una xoni que té relacions amb tres homes que representen diversos nivells de masclisme.
Rosales aconsegueix moments de gran autenticitat sense haver d'excusar-se amb un argument convencional. L'estructura és coherent amb el seu plantejament, però també és una llàstima que l'impacte de tota la part en què Oriol Pla broda el paper de maltractador no es pugui estendre a la resta de la pel·lícula.
