El 1990, en la darrera etapa de la seva carrera, quan George Lucas i Steven Spielberg l'apadrinaven, Akira Kurosawa va realitzar el seu títol més personal, no endebades es tracta de la plasmació en imatges de vuit somnis (malsons, en més d'un cas) que havia tingut i que, en forma de contes, ens traslladen primer a la seva infantesa i el descobriment del món a través de llegendes japoneses per abordar després temes més universals com l'art (genial el fragment en què el protagonista entra en l'univers de Van Gogh, interpretat al film per Martin Scorsese), la mort, i visions apocalíptiques encerclades per un missatge clarament ecologista.
5 comentaris:
Hay quien la considera una especie de testamento vital del maestro japonés.
Hola Ricard!
Pues me la acabas de descubrir, no sabia de su existencia.
Saludos!
Trecce: Pues sí que lo parece.
Fran: Es una película un poco olvidada. Muy curiosa.
Saludos y gracias por comentar.
Una pel·lícula molt bonica, molt entranyable, per tot allò que té de poètic i personal.
Una abraçada.
És una entranyable raresa.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada