dimarts, 7 de febrer del 2023

UNA MUJER DE PARÍS

Quan Charles Chaplin va fundar la United Artists, amb Mary Pickford, Douglas Fairbanks i David Wark Griffith, el 1919, cercava més independència i llibertat creativa. Però no va ser fins al 1923 que, sota el seu segell, es va atrevir amb un llargmetratge que no protagonitzava i que, a més, era un drama absolut. 

"Una mujer de París", amb Edna Purviance, narra la peripècia de Marie St. Claire, una jove de poble enamorada d'un pintor que, a causa d'un malentès, acaba tota sola a París. A la capital, però, treu partit de la seva bellesa i remena diners mentre passeja del braç d'un seductor una mica cínic (gran Adolphe Menjou). Quan retroba el seu antic amor, se sent una mica desorientada. 

No hi ha humor en aquest film de Chaplin, però el tema dels diners és, una vegada més, central en una trama que esdevé tràgica i moralista, i que confirma la debilitat del director pel melodrama. 

Va ser un fracàs absolut (*), la qual cosa no vol dir que sigui una mala pel·lícula, i el realitzador demostra que sap ser subtil; per exemple, en l'escena en què la protagonista rep les amigues mentre li fan un massatge, i la càmera només enfoca la massatgista, que fa cara de circumstàncies davant la hipocresia i lleugeresa mostrada per les noies. Chaplin va recuperar Charlot i la comèdia a "La quimera del oro" (1925) però va veure complert el seu desig de dirigir menys pel·lícules i (en principi) millors. 

(*) Algú atribueix la punxada en taquilla al descrèdit patit per la protagonista després de veure's embolicada en un tiroteig la nit de Cap d'Any del 1924 (quines festes, les dels bojos anys vint!).

4 comentaris:

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Estupendo que traigas películas de Chaplin, nunca esta de mas revisar su obra. Ahí es nada, 100 años...
Saludos!

Cinefilia ha dit...

Una gran obra mestra injustament valorada, potser perquè no s'ajusta a la imatge còmica popularitzada per Chaplin.

Una abraçada.

Trecce ha dit...

Un aspecto menos conocido el de Chaplin con estas películas en las que no interpretaba,

ricard ha dit...

Fran: Sí, he revisado unas cuantas estos días y siempre me sorprende su dominio del gag, su inventiva y sensibilidad.

Juan: És una raresa dins la seva filmografia i això sempre ha perjudicat aquest títol.

Trecce: Habría que esperar a su última película, "La condesa de Hong Kong", para encontrar otro título no protagonizado por él mismo.

Una abraçada i gràcies pels comentaris.