Un ritme adrenalític, un protagonista tan murri com obsessiu i una sensació de cursa contra rellotge; tot això, barrejat amb un discurs inclement sobre el poder i l'ambició i dintre d'un esquema de cinema esportiu, entre "Rocky" i "El buscavidas", però ara amb tenis-taula, molt més espectacular d'allò que pot semblar a primera vista, o potser sigui pel partit que en sap treure el director.
Us diran que és un biopic del campió Marty Reisman, però no us ho cregueu. És una altra cosa i és millor.
4 comentaris:
De tanto que se ha hablado de ella, habrá que verla. Ya hace tiempo que este joven actor, Chalamet, está en todas las quinielas para hacerse con la estatuilla.
Saludos.
No suelo acertar en los pronósticos, pero creo que Chalamet tiene asegurado el premio gordo.
Saludos.
Rocky + El Buscavidas i també alguna cosa del "cantamañanas" de El lobo de Wall Street. Ei, i Abel Ferrara preocupat pel gos ^_^
Els cameos són importants.
Publica un comentari a l'entrada