Adaptació d'un best-seller de James Jones, "De aquí a la eternidad" (Fred Zinnemann, 1953) ofereix un càustic retrat de la societat castrense. L'acció ens situa a Hawaii, el 1941. Avui sabem que els japonesos van anar a tocar els collons, però, abans que això passés (l'atac a Pearl Harbor ocupa només un breu tram al final), els militars destinats a la base no vivien malament del tot, alternant la rutina dels entrenaments amb les borratxeres i les festes als locals amb presència femenina. Però el sergent Warden (Burt Lancaster) es complica la vida lligant-se la dona del capità (Deborah Kerr); i el soldat Prewitt (Montgomery Clift), en no voler apuntar-se a l'equip de boxa del campament, ja que arrossega un trauma de quan donava cops de puny (el mateix que li passava al John Wayne d'"Un hombre tranquilo", estrenada un any abans). El pobre Prewitt rep per totes bandes i només té el suport d'una simpàtica noia de companyia i d'un italià aficionat a la gresca; l'actriu (Donna Reed) i l'actor (Frank Sinatra) que fan aquests papers van merèixer sengles Òscars als millors secundaris; diuen que el segon va aconseguir la feina -que va rellançar la seva carrera- amb l'ajuda dels seus amics de la màfia, fet que evoca gens dissimuladament Francis Coppola a "El padrino" (allò del cap del cavall al llit del productor, recordeu?).
Zinnemann dirigeix amb eficàcia un repartiment coral, treu tot el partit d'un guió molt atractiu amb acció, amors impossibles, dilemes morals, amistat i venjança, i, finalment, obté alguns moments icònics, amb menció d'honor pel petó entre la sorra i les onades d'en Lancaster i la Kerr, tots dos en banyador, ell tot múscul i ella més atractiva que de costum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada