"Último deseo" és un títol del 1976 definitivament insòlit.
Comencem per passar llista al repartiment: a part de l'esmentada Nadiuska, una actriu avui tristament oblidada que va ser musa eròtica del cinema de la Transició, trobem més figures de la sèrie B, com Alberto de Mendoza, Maria Perschy, Diana Polakov, Julia Saly, Antonio Mayans, Emiliano Redondo, Ricardo Palacios i l'inefable Paul Naschy; finalment, també apareix Teresa Gimpera, una senyora més prestigiada, tot i que sempre va alternar el cinema d'autor amb nombroses intervencions en exploits de tota mena; si més no, la seva presència a "Último deseo" podria estar directament relacionada amb la col·laboració en el guió de Vicente Aranda i Joaquim Jordà, dos noms imprescindibles del cinema nacional i figures de l'anomenada Escola de Barcelona. El llibret en qüestió, també signat per Gabriel Moreno Burgos (havia col·laborat en el de "Nadie oyó gritar", que vam comentar no fa gaire), no seria el més remarcable de les seves carreres, tot i que la insòlita barreja de gèneres el fa digne d'estudi.
En l'inici, trobem una presumpta aristòcrata que reuneix al seu casalot cinc homes prominents (un científic, dos cirurgians, un terratinent i un agregat de l'ambaixada soviètica) amb cinc simpàtiques prostitutes, per tal d'organitzar -en un soterrani de pel·lícula de terror- unes sessions de sexe i submissió inspirades en el Marquès de Sade.
La referència a l'encara no estrenada a Espanya "Saló", de Pasolini, sembla evident. Però ens quedarem amb les ganes de saber fins on arriben les orgies, ja que un inoportú cataclisme nuclear els espatlla la festa. A partir d'aquí, el film es mou entre el terror i la ciència-ficció.
Excepte els protagonistes, que eren, com hem dit, en un soterrani, la resta de gent residents a la mansió o al poble de la vora han quedat cecs a causa de l'explosió o explosions. Al principi, els vilatans privats del sentit de la vista no semblen gaire perillosos: refugiats en una mena de convent, deambulen sense rumb, topant entre ells (una escena particularment ridícula). Però aviat s'organitzen, i, capitanejats per un que ja era cec de naixement, assalten la casa dels sàdics, els quals, tot s'ha de dir, no s'han portat gaire bé (tot i que un d'ells està tan penedit que perd la raó i es comporta com si fos -literalment- un porc). La part del setge ocupa la major part del metratge i recorda "La noche de los muertos vivientes".
Només els més guapos se salven, però, en la seva fugida, toparan amb uns funcionaris decidits a solucionar per la via més expeditiva el problema dels sobrevivents a l'hecatombe. Del terror a la distopia.
"Último deseo" la va dirigir León Klimovsky, amb l'escassa pulcritud que sol caracteritzar els seus treballs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada