CUMBRES BORRASCOSAS

Confesso no haver llegit l'única novel·la d'Emily Brontë, i per aquest motiu no puc entrar a valorar les crítiques a la pel·lícula d'Emerald Fennell que es basen en la superficialitat de l'adaptació. No obstant això, sospito que la realitzadora ha portat l'obra al seu terreny i ha transformat la història sobre la lluita de classes i l'amor impossible entre la Catherine i en Heathcliff en un melodrama hiperbòlic en què l'erotisme i els decorats aposten per l'efectisme, amb menyspreu evident per la fidelitat, ja no a la novel·la, sinó al període històric representat. 

No diré que el resultat sigui un fracàs. Pot ser discutible, sí, però és eficaç i intermitentment atractiu. 

Els anacronismes no són necessàriament un defecte, i trobaríem mil exemples. I, posats a trair l'original literari, aquesta producció pensada per al lluïment de la Margot Robbie i d'en Jacob Elordi (que ja havia treballat amb la directora a "Saltburn") és coherent amb els seus objectius, tant artístics com comercials.

Casualment, he vist el mateix cap de setmana una producció del 1999, dirigida per Roger Kumble amb el títol de "Crueles intenciones", que adapta, bastant al peu de la lletra, l'obra epistolar de Choderlos de Laclos en què ja es van basar "Las amistades peligrosas" i "Valmont". A diferència, però, de les pel·lícules de Frears i Forman, aquesta versió transcorre en l'actualitat i els aristòcrates perversos i manipuladors són un parell d'adolescents, germanastres consentits, que viuen al Upper East Side de Nova York (Ryan Phillippe i Sarah Michelle Gellar); i la Madame de Tourvel de l'original és una casta noia que ve de l'Oest i s'assembla a Reese Witherspoon. 

I aquí sí que calia una revisió del llibret, ja que la distància de dos segles converteix els diàlegs i les situacions en força improbables. De manera que la fidelitat a la lletra de l'original impedeix preservar-ne l'esperit, i tot resulta impostat i més aviat ridícul. A la versió de "Cumbres borrascosas" del 2026 (*), si més no, encara podem entendre les reaccions dels personatges. 

(*) Hi ha un munt d'adaptacions de la novel·la, des de dubtoses sèries televisives fins a pel·lícules força notables. La versió més canònica (no la més fidel) seria la de William Wyler del 1939, però el mateix Buñuel va recrear la mítica novel·la en la mexicana "Abismos de pasión" (1953).