Allà hi ha una ciutat erma a causa dels canvis econòmics. Els habitants n'han fugit tan de pressa que han abandonat les seves mascotes, i exèrcits de gossos famolencs omplen els barris en ruïnes. La promesa de l'arribada de nous inversors fa que els escassos residents es dediquin a perseguir les bèsties; i, entre els perseguidors, un exconvicte que ha tornat després d'uns anys a la presó.
No és gaire bo en la feina perquè li fan pena els gossos, sobretot un de negre, presumptament malalt. Com que tampoc no és gaire sociable (tot i que la gent fa referència a la seva antiga popularitat i destresa amb les motos), s'endú el gos a la casa familiar, abandonada per un pare alcohòlic que regenta un zoològic que ningú no visita. Uns gàngsters li foten la guitza a causa del crim que el va portar entre reixes, però ell s'enfronta a tothom amb un laconisme que hauria meravellat Melville.
"Black Dog" adopta la forma d'un western contemporani per derivar cap a una o més històries d'amor, la del protagonista amb el gos o un breu festeig amb una noia que viatja amb un circ. També hi haurà reconciliacions. Finalment, el film esdevé una metàfora que, amb música de Pink Floyd i les belles imatges d'un eclipsi, ens parlarà dels cicles vitals: una ciutat ha de morir perquè en neixi una de nova; un pare ha de morir perquè el seu fill (home o animal) retrobi el seu camí cap al futur, per incert que sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada