A diferència de l'anterior, no tots els diàlegs són cantats, malgrat que hi ha molta música i molta dansa. La influència del musical americà inclou la presència de George Chakiris ("West Side Story") i Gene Kelly. L'argument és força senzill i gira al voltant d'aventures amoroses i estranyes casualitats; en realitat, no té cap importància: la pel·lícula és la llum de la costa atlàntica, les cases blanques, els vestits de colors vius, la gent ballant pels carrers i els elegants moviments de càmera, i la bellesa de la Catherine Deneuve, ara acompanyada de la seva germana (en la ficció i la realitat) Françoise Dorléac.
5 comentaris:
Es una deuda que tengo pendiente con Demy. ¡Ay, la falta de tiempo!
La complicitat entre ambdues germanes contrasta enormement amb la tràgica desaparició de la malaguanyada Dorléac en accident de trànsit.
Una abraçada.
Trecce: Bueno, yo no la había visto entera hasta ahora.
Juan: Una tragèdia, ocorreguda el mateix any de l'estrena del film, tot i que encara va protagonitzar un darrer títol -"Un cerebro de un billón de dólares"- a les ordres de Ken Russell.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Pues creo que jamás me he puesto con ella, habrá que ponerle remedio, apuntada queda.
Saludos!
Jacques Demy es un director muy interesante.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada